jueves 10 de enero de 2008

NO ES POT JUGAR PER RAONS ELECTORALS AMB LES NECESSITATS DE LES PERSONES GRANS

El candidat del BLOC al Congrés dels Diputats, Alfred Remolar, ha lamentat “el mal costum que tenen els dos grans partits estatals de jugar amb les necessitats i els sentiments de les persones majors, per tal de convertir-los en una arma electoral. Manipulacions com “no votes a x, perquè et llevaran la paga” o “vota’ns a nosaltres, que te l’augmentarem” ofereixen una trista i lamentable imatge del que hauria de ser una campanya electoral per tal d’explicar i convéncer els ciutadans dels avantatges de les propostes programàtiques que oferim les diferents forces polítiques. El tema de les pensions dels jubilats no hauria de ser de cap de les maneres un instrument electoralista per mirar d’atraure el vot de les persones que necessiten un sou digne després d’una vida de treball. Ara ha estat el senyor Ricardo Costa, secretari general del PP valencià i germà del candidat conservador per Castelló, qui es despenja prometent que “si guanya Rajoy, apujarem la paga a 280.000 jubilats”. Però també els altres, els socialistes, participen en aquesta mena de subhasta de pensions per vots. I jo em pregunte: No podríem, d’una vegada, consensuar què significa una pensió mínima digna, aprovar-la entre tots i deixar d’enrecorda-se’n de les persones majors només quan s’acosten eleccions?

Remolar ha deplorat que “justament el sector més sensible i més fàcilment manipulable de la societat, com són les persones majors, siga objecte durant les precampanyes i campanyes electorals de tota mena d’intents de manipulació, sovint a més a càrrec del pressupost públic de l’administració que governen PSOE o PP, dinars o convits on sempre apareix a saludar el candidat d’aquesta formació, excursions que sempre acaben duent-los a un míting de la formació en qüestió, promeses, amenaces i insinuacions per oferir-los un futur millor (només si ells guanyen) o pintar-los un panorama ben negre (si guanyen els altres). Sincerament, crec que les persones majors mereixen un major respecte, i que una campanya adreçada especialment a ells ha de parlar-los amb normalitat de tots els seus problemes, els econòmics però també d’associacionisme, de lliure mobilitat, de seguretat ciutadana, i no inflar-los el cap amb promeses i insinuacions per atemorir-los, que sovint entren de ple en el terreny de la pura manipulació”.